piątek, 7 lutego 2014

3.3.- Tailàndia viu unes eleccions crispades amb enfrontaments i quatre morts en un atemptat



Jornada electoral marcada per la crispació a Tailàndia.Enfrontaments, problemes als col·legis electorals i un atemptat amb quatre morts han estat els protagonistes de les eleccions legislatives al país. Els resultats no se sabran fins al 23 de febrer i seran parcials perquè una part de la població no ha pogut votar.

El boicot de l'oposició als comicis ha derivat en violents enfrontaments entre partidaris i detractors del govern. Novament s'han registrat intercanvis de trets entre manifestants antigovernamentals i la policia. Almenys quatre persones, tres soldats i un dirigent local, han mort per l'explosió d'una bomba quan es dirigien a inspeccionar un col·legi electoral en una localitat del sud del país.

Alguns col·legis no han pogut obrir les portes pel boicot dels activistes antigovernamentals. Hi ha hagut problemes per votar a 42 del total de 375 circumscripcions del país, principalment a la capital, Bangkok, i a les províncies del sud. En total, ha afectat uns 440.000 votants dels dos milions d'inscrits. Això obligarà a organitzar una segona jornada de votació el 23 de febrer.

Ara el país recompta els vots. Els resultats parcials no se sabran fins al 23 de febrer, quan es faci la segona jornada de votació, i hi ha preocupació per garantir la seguretat de les urnes.

Aquest dissabte, ja hi va haver trets en ple dia i al mig del carrer. La jornada prèvia a les eleccions va tenir poc de reflexió i molta tensió. El districte de Laksi, al nord de Bagdad, va viure diversos tirotejos i enfrontaments entre grups progovernamentals i opositors al govern. Sis persones van resultar ferides.

Boicotejats per l'oposició

La violència de les últimes hores no és un fet aïllat. El govern, precisament, va convocar eleccions anticipades després d'uns enfrontaments amb tirotejos i atacs amb explosius que, en tres mesos, han deixat deu morts i centenars de ferits.

L'oposició acusa l'executiu de corrupte i reclama canvis radicals, en un país amb una forta divisió social que l'ha convertit en pràcticament ingovernable durant l'última dècada..

Tres mesos de revolta

La revolta als carrers de Bangkok fa tres mesos que dura. Des de l'inici, milers de persones han reclamat al carrer, cada dia, que caigui el govern. Han instal·lat campaments i hi ha hagut una desena de morts i ferits.

Però aquest és només l'ultim episodi de molts, un reflex de ladivisió social tailandesa, que enfronta dos grups que lluiten per posar els seus representants al poder. Entre els opositors, les elits urbanes i una part de la classe mitjana, localitzades a la capital i al sud del país. De l'altra banda, els anomenats "camises vermelles", habitants del nord, de les zones rurals, més pobres i més poblades, partidaris de l'actual govern de la primera ministra Yingluck Shinawatra.

Yingluck és la germana de l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra, un empresari que va guanyar les eleccions l'any 2001, amb els vots dels "camises vermelles". La seva arribada al govern es va viure com una amenaça per part dels centres de poder tradicionals,inclosa la monarquia. Els seus detractors, liderats per l'exsecretari general del Partit Demòcrata, l'acusen d'aplicar mesures populistes i de comprar vots. La visió dels seus votants és ben diferent. Per primera vegada en dècades veien representats els seus interessos al Parlament.

Un cop d'estat va apartar Thaksin del poder l'any 2006 i actualment viu a Dubai, on va fugir per evitar una condemna de dos anys per corrupció. Els opositors l'acusen de seguir controlant el govern des de l'exili.

Mentrestant, les autoritats pateixen per l'impacte sobre el turisme. S'estima en uns 900 milions d'euros de pèrdues. Una cinquantena de països adverteixen dels perills de viatjar a un dels destins més populars del sud-est asiàtic.

czwartek, 6 lutego 2014

2.1- [Ucraïna] L'exèrcit diu a Ianukóvitx que acabi amb la crisi i als manifestants que abandonin els edificis ocupats



A Ucraïna, l'exèrcit adverteix el president Víktor Ianukóvitx que ha d'acabar amb la crisi, i demana als manifestants que abandonin els edificis ocupats. I els serveis secretsinvestiguen un suposat intent de cop d'estat darrere el qual hi hauria el partit de la líder opositora, Iúlia Timoixenko.

Aquest divendres les autoritats van ordenar detenció domiciliaria per a Dimitro Bulatov, l'activista ucraïnès que el dia 22 de gener va ser segrestat i torturat fins al punt de crucificar-lo. Dijous passat el van abandonar en un bosc a prop de Kíev, però va aconseguir arribar a un poble i demanar ajuda. Ell mateix ho explicava als metges que l'han atès a l'hospital:

"Em van posar claus a les mans, em van crucificar, em van tallar una orella i em van tallar la cara. Van pegar-me per tot el cos, que s'ha tornat blau. La resta ja la veieu. Però, gràcies a Déu, sóc viu.

Bulatov està ara sota detenció domiciliària perquè se'l considera responsable de desordre públic.

Kerry es reunirà amb l'oposició

Aquest dissabte el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, es trobarà amb els opositors ucraïnesos aprofitant la sevaassistència a la conferència de Munic.

Kerry afirma, des de la Conferència de Seguretat de Munic, que la Unió Europea i els Estats Units estan al costat del poble d'Ucraïna i la seva lluita per acostar-se a Europa. Kerry ha afegit que els opositors lluiten pel dret d'ajuntar-se amb els seus socis europeus, que els ajudaran a tirar endavant les seves aspiracions per no dependre només d'un sol país, en clara al·lusió a Rússia.

Precisament avui, i també des de Munic l'oposició ucraïnesa ha avisat la comunitat europea d'una possible intervenció de l'exèrcit per aturar els manifestants, que protesten contra el govern d'Ucraïna.

Un dels líders opositors al president Ianukóvitx ha traslladat a l'alta representant europea de Seguretat, Catherine Ashton, que teneninformes que confirmen la intenció de fer una intervenció militar per acabar amb les protestes dels opositors. Un informe que, diuen, pot haver elaborat el partit de la líder opositora, Iúlia Timoixenko.

Rússia ja ha denunciat les crítiques dels Estats Units i Europa contra el govern d'Ucraïna i ha afegit que haurien de condemnar la violència dels manifestants en comptes de donar-los suport.

3.2.- Una vintena de morts en atemptats al voltant de la zona de les ambaixades occidentals de Bagdad.

Destrosses provocades per una de les explosions a la zona fortificada de Bagdad.

A l'Iraq una vintena de persones han mort i més de trenta han quedat ferides per l'explosió de tres cotxes bomba i un artefacte prop de l'anomenada "Zona Verda" de Bagdad, on hi ha l'oficina del primer ministre i diferents ambaixades occidentals. Dos dels vehicles estaven aparcats al davant del Ministeri d'Afers Estrangers i el tercer el portava un terrorista suïcida que s'ha immolat al davant d'un restaurant.

 La quarta explosió ha estat en una concorreguda plaça del centre de la capital iraquiana. Els fets passen l'endemà de l'impacte de dos coets contra aquesta mateixa zona fortificada, fet que ha posat en guàrdia els serveis de seguretat iraquians pel temor d'un augment de les accions terroristes. Els atacs d'ahir i d'avui també qüestionen la capacitat del govern per protegir els llocs estratègics davant l'increment de la violència.

3.1 - Els bombardejos del règim sirià durant cinc dies a Alep causen la mort de 246 persones.

Almenys 246 persones han mort els últims cinc dies pels atacs aeris del règim sirià contra la ciutat d'Alep, al nord del país, segons ha informat l'Observatori Sirià de Drets Humans. Entre les víctimes hi ha 73 menors, 24 dones i 11 combatents opositors, que haurien mort per l'impacte de barrils amb explosius llançats per helicòpters del govern a la zona est d'Alep.


L'ONG ha destacat que els bombardejos també han causat centenars de ferits i el desplaçament de desenes de milers de persones, que fugen dels llocs on hi ha hagut els atacs. L'Observatori culpa de la matança el general de brigada Suhail Hasan, que dirigeix les operacions per prendre el controld'aquestes zones. Aquest grup fa una crida a la comunitat internacional perquè intervingui immediatament per aturar els bombardejos.


Aquest dijous, els rebels sirians han anunciat una nova campanya militar després que les forces governamentals han intensificat els atacs en un intent per recuperar territori. La principal coalició rebel, coneguda com a Front Islàmic, ha unit els seus esforços amb el Front del Nusra, la franquícia d'Al-Qaeda a Síria, per llançar un assalt contra el règim sirià.

4.- Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica (abreujat EUA; en anglès: United States of America, abreujat USA) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, que limita al nord amb el Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent. Limita amb elCanadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest en creuant l'Estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'Oceà Pacífic. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Pacífic i la mar Caribe.

piątek, 24 stycznia 2014

3.- Asia

Asia o continente asiático es el continente más extenso y poblado de la Tierra que, con cerca de 44 millones de km², supone el 8,70% del total de la superficie terrestre y el 29,45% de las tierras emergidas y, con 4.200.000.000 de habitantes, el 60% de la población mundial. Se extiende sobre la mitad oriental del hemisferio Norte, desde el océano Glacial Ártico, al norte, hasta el océano Índico, al sur. Limita, al oeste, con los montes Urales, y al este, con el océano Pacífico. En la división convencional de continentes, de origen europeo, Asia y Europa aparecen como dos entidades diferentes por razones culturales e históricas. En términos geográficos, forman en realidad un único continente, llamado Eurasia. Además, África está unida a Eurasia por el canal de Suez por lo que también se puede considerar toda la extensión conjunta de Europa, Asia y África como un único supercontinente, ocasionalmente denominado Eurafrasia, o Afro-eurasia.

2.- Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada delsUrals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de Màrmara, l'estret dels Dardanels i l'Egea, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a laMediterrània) i Islàndia.

Per què s'ha classificat com a "continent" l'extrem occidental del gran continent eurasiàtic? Segons l'historiador anglès Eric Hobsbawm, en part per mitigar l'estereotip que Rússia era Àsia i, per tant, endarrerida, calia remarcar la pertinença de Rússia a Europa. Al segle XVIII, un historiador i geògraf rus, V. N. Tatichtchev, dibuixà la línia de separació entre Europa i Àsia: dels Urals fins al Mar Càspia i el Caucas. Els continents poden ser a la vegada tant entitats geogràfiques com construccions històriques.